El Poble
Finestres que obrin els batents
donant la benvinguda a la gent,
rialles que omplen es silencis
d'una matinada radiant.
Majors que repassen moments
asseguts a l'ombra del carrer,
mirades compartint instants
recordant companys del passat.
I un poble que desperta del seu somni.
I un cor que s'obri al seu món.
El Sol enlluerna les teulades.
La vida que rebrotarà de nou.
Pares que marxen per camins
per poder alimentar els seus fills,
el foc de la llar que es fa vell
i el temps en caliu el converteix,
i una llengua fràgil i que es sent
a les boques de la gent i a les ments
I un poble que lluita en el silenci.
I un cor que batega pel seu món
El Sol, espurna d'esperança.
La vida que rebrotarà de nou.
I un poble que desperta del seu somni.
I un cor que s'obri al seu món.
El Sol enlluerna les teulades.
La vida que rebrotarà de nou.
donant la benvinguda a la gent,
rialles que omplen es silencis
d'una matinada radiant.
Majors que repassen moments
asseguts a l'ombra del carrer,
mirades compartint instants
recordant companys del passat.
I un poble que desperta del seu somni.
I un cor que s'obri al seu món.
El Sol enlluerna les teulades.
La vida que rebrotarà de nou.
Pares que marxen per camins
per poder alimentar els seus fills,
el foc de la llar que es fa vell
i el temps en caliu el converteix,
i una llengua fràgil i que es sent
a les boques de la gent i a les ments
I un poble que lluita en el silenci.
I un cor que batega pel seu món
El Sol, espurna d'esperança.
La vida que rebrotarà de nou.
I un poble que desperta del seu somni.
I un cor que s'obri al seu món.
El Sol enlluerna les teulades.
La vida que rebrotarà de nou.
Xiquets contra tancs
Els dies 15, 16, 17, 20, 21 i 22 de Febrer de 2012 la resposta dels estudiants davant les retallades es va manifestar amb intensitat a València. La repressió e l'Estat només va aconseguir reforçar el moviment, fent que el dia 21 de Febrer, més de 120.000 persones tallaren els carrers Xàtiva i Colón.
Les imatges que aquests successos ens va deixar mai no s'esborraran de la meua ment, de la mateixa manera que mai no s'esborrarà del meu cor la ràbia contra l'Estat que jo mateix vaig patir sent maltractat per les forces de repressió del règim. Aquestes cicatrius a la ment i al cor van deixar com a llegat aquesta cançó.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Resonen els crits
al Carrer Colón,
són joves en peu
per l'educació.
Viure per morir
ja no els sembla prou
es mil nou-cents vint i nou
Any cinquanta-sis
i desesperació,
invencible onada humana
i forta repressió.
Alumnes i obrers
s'uneixen de nou,
contra la opressió
Xiquets contra tancs,
la lluita en les mans,
porres contra insults,
llibres com a escuts.
Estrenyent les dents,
consignes al vent,
fent gran el futur,
enderrocant els murs.
Mig segle després
ens alcem de nou,
mateixa consigna,
mateixa raó.
Lluis Vives és ara
la casa de tots.
Una sola cançó.
Xiquets contra tancs,
la lluita en les mans,
porres contra insults,
llibres com a escuts.
Estrenyent les dents,
consignes al vent,
fent gran el futur,
enderrocant els murs.
Les imatges que aquests successos ens va deixar mai no s'esborraran de la meua ment, de la mateixa manera que mai no s'esborrarà del meu cor la ràbia contra l'Estat que jo mateix vaig patir sent maltractat per les forces de repressió del règim. Aquestes cicatrius a la ment i al cor van deixar com a llegat aquesta cançó.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Resonen els crits
al Carrer Colón,
són joves en peu
per l'educació.
Viure per morir
ja no els sembla prou
es mil nou-cents vint i nou
Any cinquanta-sis
i desesperació,
invencible onada humana
i forta repressió.
Alumnes i obrers
s'uneixen de nou,
contra la opressió
Xiquets contra tancs,
la lluita en les mans,
porres contra insults,
llibres com a escuts.
Estrenyent les dents,
consignes al vent,
fent gran el futur,
enderrocant els murs.
Mig segle després
ens alcem de nou,
mateixa consigna,
mateixa raó.
Lluis Vives és ara
la casa de tots.
Una sola cançó.
Xiquets contra tancs,
la lluita en les mans,
porres contra insults,
llibres com a escuts.
Estrenyent les dents,
consignes al vent,
fent gran el futur,
enderrocant els murs.
Ciutat
Ciutat de llums enceses,
on la tristesa no dorm.
Ciutat de lluita viva,
que restableix la raó.
Ciutat amb enyorança,
d'un país abandonat.
Ciutat de flames roges,
de quatre barres sagnants.
Des de el centre del meu mon,
Governaves un país,
però el blau ho era tot,
el terror i la foscor.
Ara renaix de la nit,
Un estel de Llibertat,
Independència jaaaa!!
País, de foscor negra,
on l'alegria renaix.
País, de resistència.
que es fa perdre la noció.
País, sense memòria,
d'una ciutat enyorant.
País, de flames roges,
de quatre barres sagnants.
Des de el centre del meu mon,
Governaves un país,
però el blau ho era tot,
el terror i la foscor.
Ara renaix de la nit,
Un estel de Llibertat,
Independència jaaaa!!
[Del punt proper al punt llunyà,
de la costa a l'interior.
De Sud a nord amb emoció,
De Est a Oest amb il·lusió,
quilòmetres d'una llengua,
que cal salvar amb els parlants,
amb la unitat popular,
dels Països Catalans.]
Ciutat de llums enceses,
on la tristesa no dorm.
País, de flames roges,
de quatre barres sagnants.
on la tristesa no dorm.
Ciutat de lluita viva,
que restableix la raó.
Ciutat amb enyorança,
d'un país abandonat.
Ciutat de flames roges,
de quatre barres sagnants.
Des de el centre del meu mon,
Governaves un país,
però el blau ho era tot,
el terror i la foscor.
Ara renaix de la nit,
Un estel de Llibertat,
Independència jaaaa!!
País, de foscor negra,
on l'alegria renaix.
País, de resistència.
que es fa perdre la noció.
País, sense memòria,
d'una ciutat enyorant.
País, de flames roges,
de quatre barres sagnants.
Des de el centre del meu mon,
Governaves un país,
però el blau ho era tot,
el terror i la foscor.
Ara renaix de la nit,
Un estel de Llibertat,
Independència jaaaa!!
[Del punt proper al punt llunyà,
de la costa a l'interior.
De Sud a nord amb emoció,
De Est a Oest amb il·lusió,
quilòmetres d'una llengua,
que cal salvar amb els parlants,
amb la unitat popular,
dels Països Catalans.]
Ciutat de llums enceses,
on la tristesa no dorm.
País, de flames roges,
de quatre barres sagnants.
Fred
Ací deixe la lletra de la meua primera cançó... No se si us agradarà, però no us oblideu de comentar!
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-1-
Fred, com la paret
Un tros de gel
Et furta el cor
Fred, I conseqüent
Un colp secant,
Que ho trenca tot.
-Tornada-
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
No et consolarà
-2-
Per sort,l'has ajudat
Has destroçat,
tots els seus mals
I tú, tractaràs
Amb gest humild
De seguir igual
-Pont-
Els seus llavis,
el seu alé,
un gust dolç
que no oblidaré
Però ara saps
Que ella aixo no ho sent
En el fred
No hi troba res
-1-
Fred, Com la paret
Un tros de gel
Et furta el cor
Fred, I conseqüent
Un colp secant,
Que ho trenca tot.
-Tornada-
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
No et consolarà
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
De res servirà
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-1-
Fred, com la paret
Un tros de gel
Et furta el cor
Fred, I conseqüent
Un colp secant,
Que ho trenca tot.
-Tornada-
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
No et consolarà
-2-
Per sort,l'has ajudat
Has destroçat,
tots els seus mals
I tú, tractaràs
Amb gest humild
De seguir igual
-Pont-
Els seus llavis,
el seu alé,
un gust dolç
que no oblidaré
Però ara saps
Que ella aixo no ho sent
En el fred
No hi troba res
-1-
Fred, Com la paret
Un tros de gel
Et furta el cor
Fred, I conseqüent
Un colp secant,
Que ho trenca tot.
-Tornada-
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
No et consolarà
Però ara s'ha desfet,
mai no tornarà
Tot el que has patit,
De res servirà